Entrevista a Joan Carles Garcia: “El Consell és un dels puntals a l’hora de tirar endavant el model de desenvolupament que volem construir al Priorat”

12/07/2017

Joan Carles Garcia deixa la presidència del Consell Comarcal del Priorat, en virtut de l’actual acord de govern, signat a principi de legislatura per CiU i Independents-ERC a la comarca del Priorat. Els dos anys que resten de mandat, la presidència recaurà en l’alcalde de la Vilella Baixa, Jordi Sabaté (Independents-ERC). En aquesta entrevista, Garcia (PDECAT) fa balanç del mandat, just quan la legislatura es troba en el seu equador.

Què destacaria de la legislatura fins a dia d’avui, a mig mandat?

Jo destacaria sobretot que la comarca avança per un camí ben definit amb la implicació del Consell, els ajuntaments, els empresaris, la societat civil... Tenim un model de desenvolupament propi, i no en dubtem. Seguim apostant per l’agricultura i el turisme de qualitat en un territori que valorem cada cop més i que mirem de respectar i gestionar de manera curosa. Durant aquest temps que jo he estat president he intentat remar en aquesta direcció, absolutament convençut que el Consell Comarcal és un dels puntals que ens ha de permetre refermar i tirar endavant aquest model propi de desenvolupament que mirem de construir. I penso sincerament que, avui dia, ja ningú no el posa en dubte a la comarca. Per exemple, jo recordo que al principi de la redacció de la Carta del paisatge, fa cosa de deu anys, encara hi havia algun ajuntament que en tenia dubtes però, en canvi, avui dia, l’han signat pràcticament tots.

Els darrers anys, el Consell s’ha convertit en un dels impulsors principals de la candidatura a Patrimoni Mundial de la Unesco. Per què?

Penso que és important que el Consell Comarcal sigui part activa de la candidatura i s’hagi convertit en un dels seus impulsors, junt a Prioritat i la Diputació. Perquè el fet que el Consell hi sigui li dóna una major visibilitat i credibilitat a la candidatura i fa que, en segons quines instàncies, es creguin molt més que darrera d’aquest projecte hi ha una tota una comarca. Lògicament, la feina que fa l’associació Prioritat és important, però la dimensió institucional de la candidatura és imprescindible. En definitiva, el Consell Comarcal és la institució més representativa del Priorat. En una comarca com la nostra, si anem tots per lliure, la veritat és que no som més 9.500 individus. En canvi, si cooperem i anem junts, som un territori rural d’un cert prestigi agrícola amb un projecte comú prou sòlid. I aquest és un dels grans actius de la nostra comarca actualment, i en el govern comarcal ho tenim claríssim. D’aquí, per exemple, que els consells d’alcaldes tinguin cada cop més importància.

En quin sentit?

Abans al Consell Comarcal fèiem un consell d’alcaldes cada tres mesos, que és el que marca la llei, i es limitàvem a tractar temes molt puntuals gairebé sempre relacionats amb decisions d’administracions superiors o amb normatives que canviaven... En canvi, el que fem ara és reunir-nos més sovint i posem damunt la taula debats, visions i temes de comarca. Això ens ha permès, al llarg de la legislatura, prendre decisions consensuades molt importants sobre el pas del ral·li per la comarca o sobre la gestió dels recursos hídrics o sobre altres assumptes d’interès. És a dir, aquests consells d’alcaldes ens permeten fer més visible que en aquesta comarca hi tenim un projecte comú i que hi ha unitat d’acció en els assumptes més transcendents.

La darrera moció sobre la gestió dels recursos hídrics va en aquesta línia?

Exactament. Fins ara, sempre s’havia vist el tema del transvasament del pantà de Siurana a Riudecanyes com un assumpte de falta d’aigua de quatre municipis: Torroja, Poboleda, Gratallops i Porrera. Però al llarg d’aquest anys ja hem aprovat diverses mocions en el Consell d’alcaldes per fer evident que es tracta d’un problema de tota la comarca i que no podem permetre que l’actual situació es prolongui més en el temps. El problema d’aigua a la comarca no afecta tan sols alguns pobles, sinó que és cosa de tots. Perquè, en definitiva, som pobles que estem a la conca del riu Siurana i que demanen coses realment bàsiques, començant per saber quin és l’estat actual de l’explotació d’aquests recursos per planificar-ne la seva gestió de manera integral. Aquest és un dels grans reptes de futur del Priorat i que darrera d’aquest posicionament hi hagi tots els ajuntaments, el Consell Comarcal, les empreses i la societat civil, ens dóna una força que necessitem.

Veu el de l’aigua com el gran problema de la comarca?

És un dels problemes greus i urgents que tenim, sí. Però tampoc és l’únic. Patim els mateixos problemes de la Catalunya rural, com és la falta de parc d’habitatges, un transport públic deficient...  També és evident que ja tenim un problema de relleu generacional a l’agricultura. I, en certa manera, a nosaltres se’ns escapa una mica de les mans perquè, en definitiva, estem davant d’un problema general del món rural. Sí que podem mirar de dur a terme iniciatives, com poden ser la d’un banc de terres, però sobretot el que hem de fer és el que ja hem fet: reclamar al Govern que impulsi polítiques que facilitin el relleu generacional a l’agricultura. És un tema complicat, general, de gran abast. Però a mi m’agrada dir una cosa: malgrat tot, avui dia, el Priorat és un territori d’oportunitats. No és un mal moment per a la comarca perquè seguim ben vius i perquè hem fet un pas endavant a l’hora de pensar i decidir com que sigui el nostre futur. És el que no em canso de repetir: ara tenim un model de desenvolupament concret i ben definit, i això ens ha de permetre salvar millor els grans problemes que viu el món rural a tot arreu.

Què més destacaria del seu pas per la institució?

Penso que, sovint, hi ha feines que fem cada dia des del Consell i que passen força inadvertides. És el cas de la feina que es fa des de l’àrea de Serveis Socials,  que per a mi és un molt bon exemple de gestió i atenció personalitzada en un món rural i petit com el nostre. Els darrers anys, per exemple, s’han fet grans avenços en la detecció i ràpida reacció davant dels casos de violència domèstica. Podem estar contents del que s’ha fet, però si et dic la veritat, tampoc puc estar del tot satisfet perquè no hem tingut els recursos suficients com per estar al costat de tota aquella gent que ha patit greus problemes arran de la crisi econòmica de tots aquests anys. Hi ha altres aspectes del dia a dia que penso que són importants i que mirem de potenciar, com és el suport tècnic als ajuntaments. És evident que per la tipologia de municipis que tenim, els ajuntaments arriben on arriben i hi ha molts serveis que difícils d’assumir i, en aquest sentit, el Consell és una institució fonamental en una comarca com la nostra. El Consell és el govern de la comarca. Una comarca petita i de petits ajuntaments com és la nostra necessita d’una crossa com el Consell.