El Priorat estudia la via legal pel que fa al transvasament del riu Siurana

Representants institucionals de la comarca del Priorat i de la Plataforma en Defensa de l’Ebre han mantingut aquest matí una reunió de treball per explorar vies legals i de col·laboració en relació al transvasament d’aigües del riu Siurana a l’embassament de Riudecanyes. La reunió es produeix després que el Consell d'alcaldes i el Consell Comarcal del Priorat hagin decidit fer un pas endavant a l’hora d’exigir, entre d’altres coses, "la revisió de les concessions d'aigües del Priorat que es transvasen a altres conques, amb especial atenció a les concessions atorgades a la Comunitat de Regants de Riudecanyes".

A la trobada hi han assistit, per part prioratina, el president i el vicepresident del Consell Comarcal, Jordi Sabaté i Joan Carles Garcia, respectivament; i el president de la Comunitat Topograpo (Torroja, Porrera, Gratallops i Poboleda) i alcalde de Gratallops, Xavier Gracia. Per part de la Plataforma en Defensa de l’Ebre hi han participat Manolo Tomàs, Joan A. Panisello i Josep Moldó.

“La preocupació a la comarca del Priorat és màxima pel que fa al riu Siurana i el que institucionalment fem ara és explorar totes les vies, convençuts que allò que passa amb el riu Siurana no s’aguanta des de cap punt de vista: ni social, ni mediambiental, ni legal”, raona el president del Consell Comarcal, Jordi Sabaté.

Aquestes i altres iniciatives empreses recentment des de la comarca s’emmarquen  en la mobilització ciutadana i institucional que ha sorgit al Priorat en protesta per la situació del riu Siurana, les aigües del qual es transvasen històricament a l'embassament de Riudecanyes (en una altra conca hídrica). Es dóna el fet que més d'un 90% de l'aigua del Siurana fa cap a l'embassament de Riudecanyes, mentre que el Siurana baixa sec gairebé sempre i hi ha pobles de la comarca del Priorat que tenen greus problemes de subministrament.

Una moció aprovada recentment pels alcaldes i el ple del Consell Comarcal recorda que la comarca compta amb una Carta del paisatge, que té marcats entre els seus objectius: "Conservar i gestionar els paisatges fluvials de manera equilibrada entre la seva conservació i les activitats econòmiques".

En conseqüència, el text aprovat posa damunt la taula un acord de nou punts. El primer exigeix a l'Agència Catalana de l'Aigua "un estudi de l'estat actual de les disponibilitats dels recursos hídrics de la comarca, així com una previsió de les necessitats futures, i la planificació de les inversions necessàries per garantir aquestes necessitats".

També s’exigeix "a l'Agència Catalana de l'Aigua un control rigorós dels cabals transvasats a altres conques, dels usos concrets que es fan d'aquest cabals i del compliment de la legislació en matèria de cabals ecològics".

Jordi Sabaté afegeix que "el problema d'aigua a la comarca no afecta tan sols alguns municipis, sinó tots. Pobles que estem a la conca del riu Siurana i que demanen coses realment bàsiques, començant per saber quin és l'estat actual de l'explotació d'aquests recursos i planificar-ne la seva gestió de manera integral".