La seu
El Palau dels Comtes d’Azara, també anomenat Casa Gran, és un dels edificis més emblemàtics de Falset, inclòs en el catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic típic tradicional com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
La família Anguera era la propietària de la casa. Quan Esperança d’Anguera i Tomàs es casà amb el Comte d’Azara l’edifici passà a ser el Palau del Comtes d’Azara.
El fill de la Sra. Esperança d’Anguera, Rafael de Azara i d’Anguera, fou l’últim comte que habità al palau juntament amb la seva esposa, Luisa de Cascajares. Aquest matrimoni no tingué descendència. El comte morí l’1 de març de 1936 i la comtessa continuà vivint a Falset. Va llogar pisos de la casa per a habitatges. L’any 1968 es fundà el Museu de Falset que s’instal·là a les sales principals del primer pis.
La comtessa morí l’any 1970 deixant els seus béns als familiars més directes. L’any 1998 l’Ajuntament de Falset va adquirir el Palau i l’any 2002 el cedí al Consell Comarcal del Priorat per tal d’ubicar-hi la futura seu.
És una construcció del segle XVIII i es divideix en celler, entresol, primer pis i golfes. La seva configuració és la típica dels edificis d’estil gòtic. Es desenvolupa al voltant d’un pati central, a l’actualitat cobert, amb una escala principal que comunica l’entrada amb la planta noble. L’entrada presenta un sostre de fusta, l’escala que condueix cap al celler i l’escalinata per accedir al primer pis. El sostre finalitza amb una cúpula decorada amb quatre medallons de fusta, on estan pintats els escuts d’armes de les famílies que es van enllaçar matrimonialment amb el llinatge d’Anguera.
El Palau és un edifici de cantonada amb tres façanes: a la plaça de la Quartera, al carrer de Francesc Puig i al carrer dels Arcs. La façana principal, que dóna a la plaça de la Quartera, està realitzada amb carreus amb una portalada amb arc de mig punt adovellat. Les altres façanes són de maçoneria de pedra i morter de calç i estan arrebossades. L’edifici consta de planta baixa, entresol, primera i sotacoberta i golfa. Amb accés des de la planta baixa hi ha un soterrani o petit celler.
El forjat és de cabirons de fusta, recolzats sobre parets molt gruixudes de maçoneria. La planta sotacoberta estava sense distribuir i per aconduir, amb un bigam de fusta espectacular i l’alçada lliure considerable.
Les obres projectades han estat de dos tipus:
De conservació:
- Un tram del terra de la planta noble.
- La tipologia i la composició de la teulada, l’accés i el vestíbul de la planta baixa amb la restauració de l’escala de pedra, del teginat de fusta, de la cúpula i la lluerna i altres elements singulars d’aquest espai, entre ells les balconeres i els escuts.
- La façana principal de pedra.
De reforma i rehabilitació:
- La resta de plantes, amb nova construcció de forjats.
- L’adequació de balcons i finestres de les façanes secundàries.
- Restauració de l’accés de l’escala principal per a la planta noble.
- Construcció d’una nova escala i un ascensor adaptat.
- Reconversió de la planta baixa per a usos polivalents.
- Reconversió de l’habitatge de la planta entresol per a serveis socials.
- Reconversió de la planta noble destinada a usos de representació.
- Reconversió de les golfes per a serveis tècnics.
El total de les superfícies construïdes és de 1.249 m2