Jordi Sabaté: "El respecte pel territori i el paisatge seguirà sent el centre d’atenció de les polítiques del Consell Comarcal”

Quines seran les polítiques i prioritats del seu mandat?

Deixa’m dir per començar que, lògicament, les polítiques que impulsarem són les mateixes que ja hem impulsat des del govern del Consell Comarcal els últims dos anys. No arribo de nou al govern de la comarca, n’he format part activa.

Les línies mestres no han de canviar i ens venen donades pel pacte de govern que vam signar el 2015 i que segueix vigent. Per tant, el respecte pel territori i el paisatge seguirà sent en el centre d’atenció, i això vol dir que cal seguir desenvolupant la Carta del paisatge, que cal seguir implicats en la candidatura de la comarca a Patrimoni Mundial de la Unesco i en l’aplicació del pla de gestió que se’n deriva i que cal fomentar el desplegament de la Carta Europea de Turisme Sostenible.

En l’acte de presa de possessió també va mostrar preocupació per la gestió que es fa de les aigües del pantà de Siurana...

Aquest és un dels grans reptes de futur de la comarca, ho hem de tenir clar. És una història que es remunta a molts anys enrere i que, la majoria de cops, ens hem mirat tan sols com un problema local de quatre pobles: Torroja, Porrera, Gratallops i Poboleda. Però la realitat és que el transvasament que es fa de les aigües del riu Siurana al pantà de Riudecanyes, no és un problema local, sinó comarcal, ja que afecta tots els pobles de la conca del riu Siurana. Els municipis que actualment tenen mancança d’aigua són uns quants, els aqüífers cada cop estan més secs i no podem entendre que, atesa aquesta situació, més del 90% de l’aigua segueixi marxant cap al pantà de Riudecanyes i que els pobles de la conca no tinguem cap dret sobre l’aigua i ni tan sols veu ni vot. És difícilment explicable.

La llei, però, ho va establir així fa molts anys.

Sí, la llei dirà el que vulgui... Però insisteixo en el que comentava fa un moment: ¿com es pot explicar a algú al segle XXI que els pobles d’una conca hídrica (la del Siurana) passem set i que, alhora, no tinguem legalment cap tipus de concessió ni dret sobre l’aigua de la nostra conca i que, a més, no puguem opinar ni dir res sobre els seus usos? Això no té cap lògica i, a més, estem en un moment crític perquè a la conca del Siurana ara hi ha pobles amb necessitats imperioses d’aigua, mentre que al Baix Camp ara tenen accès a unes fonts de subministrament que abans no tenien. N’hem de poguer parlar i s’han de revisar les concessions. En això treballem, i ens ho hem de mirar des d’una óptica comarcal. Qui no té problemes d’aigua avui a la comarca del Priorat, en pot tenir d’aquí a no res. Ens cal prendre’ns molt seriosament l’estudi, la planificació i la gestió de tots els recursos hídrics de la comarca, amb visió de present però també de futur.

Tot i que les polítiques siguin de continuïtat, hi ha algun aspecte que vulgui reforçar o impulsar a partir d’ara?

Hi ha algun tema que no hem pogut resoldre com a mi m’hagués agradat. No ens n’hem sortit perquè són temes que no són fàcils de solucionar, és clar. Si fossin fàcils, ja ho haguéssim aconseguit. És el cas, per exemple, del Consell Esportiu del Priorat, que no depèn orgànicament del Consell Comarcal però que a mi em preocupa. Vull dedicar esforços a mirar de reactivar el Consell Esportiu i que la comarca pugui tornar a tenir activitats esportives escolars. Ja ho hem intentat, i hem de reconèixer que no ens n’hem sortit. Però no hem de desistir. La pregunta es respon sola: ¿hem de ser l’única comarca de Catalunya que no té Consell Esportiu i que no organitza activitats esportives escolars? No, no crec que ens haguem de conformar.

Pel que fa a l’1-O?

Sembla evident que també ens tocarà prendre decisions importants en el si del Consell Comarcal. No ens fan por els posicionaments polítics, i ho hem demostrat els últims dos anys amb les mocions que hem anat provant a favor del dret a decidir. Quan arribi el moment, aquí estarem pel que calgui.