Cèsar López: “Les administracions locals hem de posar-hi il·lusió però també hem d’aixecar la veu d’alarma”

Entrevista al president del Consell Comarcal del Priorat, Cèsar López

26-04-2012

Està preocupat pel futur dels Consells Comarcals?
He de dir que no perquè és evident que en una comarca petita i rural, com és el Priorat, els consells comarcals tenen tot el sentit del món i hi ha serveis que els petits ajuntaments no poden tirar endavant si no els presta una institució supramunicipal com el Consell. Per tant, estic convençut que el Consell Comarcal del Priorat té futur. Dit això, m’amoïna la situació que travessem.

En quin sentit?
En el sentit que, financerament, el retard en el pagament de les administracions superiors pot ofegar-nos a nosaltres i a la resta d’administracions locals. No és tan sols que se’ns estiguin reduint partides bàsiques com el Fons de Cooperació Local, sinó que rebem els diners amb tant retard i amb tanta indefinició que, financerament, hem de fer mans i mànigues.
I què s’ha de fer?
Jo crec que les institucions locals hem de començar a aixecar la veu d’alarma. No podrem sostenir els serveis que prestem si les administracions superiors no compleixen dos premises fonamentals: pagar quan toca i acabar amb la indefinició pressupostària actual.
Quina indefinició?
Que no pot ser que se’ns digui que continuem assumint, pel nostre compte, determinats serveis si el Govern no té clar si, finalment, ens podrà dotar dels recursos econòmics necessaris. Perquè això l’únic que fa és que siguem les administracions locals, com a última baula de la cadena, les que gairebé haguem de fer enginyeria financera per anar tirant.
Espantat?
No! Des de les institucions també hem de saber transmetre optimisme als ciutadans i hem de posar-hi il·lusió. En administracions com el Consell Comarcal del Priorat seguim fent moltes coses cada dia i seguim explorant noves vies, malgrat tot. Per exemple, ben aviat ens reunim amb la directora general de Turisme de la Generalitat, amb la idea de demanar-los una major implicació en el projecte turístic de la comarca. Perquè és inconcebible que, des que va esclatar la crisi, la Generalitat no estigui invertint ni un cèntim en el sosteniment d’un model econòmic que funciona però que nosaltres no podem mantenir.
En què més treballa el Consell, en aquests moments?
Com és lògic, la prioritat és sostenir els serveis bàsics que ens són obligatoris per Llei. El cas més clar és, per exemple, l’Àrea Bàsica de Serveis Socials, que presta íntegrament el Consell Comarcal per delegació de tots els ajuntaments. Però també cal dir que la majoria de serveis que presta el Consell parteixen de subvencions finalistes procedents d’administracions superiors i, en aquests casos, el que pot passar és obvi: aquests serveis se seguiran prestant en tant que la Generalitat n’aporti els diners.
Part del problema és la incertesa?
Sí, i no tan sols és la incertesa pressupostària. L’administració local, i especialment els consells comarcals, vivim una gran incertesa institucional en aquests moments. No sabem què decidiran les administracions superiors sobre el nostre futur. En principi, el Govern de la Generalitat ha creat un comitè d’experts que, al mes de juny, ha de dir alguna cosa al respecte. Es diuen moltes coses sobre això però el lògic també seria que algú demanés l’opinió als implicats que, en aquest cas, som els consells de comarques petites com la nostra. Hi hem de tenir alguna cosa a dir.
Com ara?
Com ara que els Consells Comarcals són una fórmula supramunicipal imprescindible en comarques de municipis petits de cara a prestar serveis que, d’altra manera, seria caríssim mantenir o no hi hauria manera de finançar. I això es fa encara més evident a dia d’avui, quan la crisi econòmica ofega els ajuntaments i el marc legal s’ha fet tan complex que, de vegades, es fa difícil de sostenir. Però és que, a més, els consells, en comarques com la nostra, acaben jugant un paper important en l’aplicació de polítiques de promoció econòmica que els ajuntaments no poden tirar endavant pel seu compte.