Discurs del president del Consell Comarcal del Priorat en l'acte de commemoració dels 25 anys de la institució

25 anys ja són molts anys. Si mirem enrera, ens situem en el 1988 quan en aquest país encara no hi havia hagut ni Jocs Olímpics, ni teníem notícies de Port Aventura i, de fet, no feia ni deu anys de les primeres eleccions municipals del 1979. 25 anys és prou temps com per haver fet moltes coses bé i altres de malament. És prou temps com per haver-la encertat sovint i com per haver-se equivocat de tant en tant… Res que no passi a totes les cases, a tots els pobles, a tots els països i a totes les institucions. 

I ara, en el cas el Consell Comarcal del Priorat, podríem entrar a debatre cas per cas sobre què hem fet bé, què hem fet malament, si en un moment donat ens vam equivocar o si aquell altre cop potser no vam agafar el camí que tocava... 

Però malgrat que aquest acte d’avui sigui un aniversari, jo no crec que avui haguem d’entretenir-nos en el passat, mirant enrera per jutjar ni res ni a ningú… Sinó que penso honestament que avui el que toca és girar el cap enrera per seguir projectant-nos cap al futur.

Perquè, més enllà dels encerts i dels errors, més enllà de les èpoques de soroll o de silencis que han marcat aquesta institució, una cosa està claríssima: el Consell Comarcal del Priorat té futur perquè segueix tenint tot el sentit del món. 

Penso que és just i oportú reivindicar ben alt el paper transcendent que, en comarques petites com la nostra, juguen els consells comarcals en molts aspectes. 

Potser els consells tindran menys sentit en comarques grans com el Barcelonés –jo no sóc qui per dir-ho–, però els Consells Comarcals són una fórmula supramunicipal imprescindible en comarques rurals, de pobles petits i disperses geogràficament, de cara a prestar serveis que, d’altra manera, seria caríssim mantenir o no hi hauria manera de finançar. 

I això es fa encara més evident a dia d’avui, quan la crisi econòmica ofega els ajuntaments i el marc legal s’ha fet tan complex i exigent que, de vegades, es fa difícil de sostenir.

Però és que, a més, els consells, en comarques com la nostra, acaben jugant un paper important en l’aplicació de polítiques de promoció econòmica que els ajuntaments no poden tirar endavant pel seu compte. Parlo de coses tan bàsiques com la prestació dels serveis socials o la recollida de la brossa.

Però és que, a més, penso honestament que el Consell Comarcal ha estat una peça clau en el desenvolupament econòmic que aquesta comarca (que semblava extremaunciada) ha viscut els últims 25 anys. 

Perquè durant aquest temps hem estat tots els prioratins els que hem remat en una mateixa direcció i, molt sovint, ha estat des del Consell Comarcal i la seva àrea de promoció econòmica que s’ha estatal capdavant de projectes i inversions que han resultat fonamentals, com l’execució dels plans Leader o el programa de millora de la qualitat i la cultura de l’oli a la comarca… Projectes que són importants per al futur d’aquesta terra i que, sovint, són agafats com a exemple per altres territoris de Catalunya. Si això ens ho haguessin dit fa 25 anys, no ens ho hauríem cregut…

Però és que els prioratins, al llarg del temps, hem demostrat que som especialistes a treure petroli (que es diu col·loquialment) de les inversions públiques. L’exemple més clar d’això és l’escola d’enologia Jaume Siurana de Falset, en funcionament des de mitjans dels anys vuitanta, en els primers anys que vostè (senyor Pujol) era president de la Generalitat. 

Gràcies a aquesta inversió (relativament petita) i als alumnes que allà s’hi han format, avui dia el Priorat del vi és el que és: un territori que s’ha convertit en una referència enològica de prestigi internacional. Sense aquestes remeses permanents d’enòlegs formats i entusiastes, és impossible d’entendre en tota la seva magnitud l’èxit del Priorat dels últims vint anys…

I aquest és tan sols un exemple de com, de vegades, territoris petits com el nostre necessiten de ben poc per fer salts endavant excepcionals. 

Sovint, el que ens cal és complicitat, col·laboració i, lògicament, unes inversions mínimes de les quals ja ens encarregarem nosaltres de treure el màxim rendiment.

Posaré un altre exemple d’això. Els darrers anys el PIB turístic de la comarca ha crescut un 24,5% gràcies a les inversions particulars i als diversos plans Leader però també gràcies al Pla de Foment de Turisme impulsat per aquest Consell Comarcal entre els anys 2006 i 2010. Repeteixo: un increment del 24,5% del PIB…

La idea bàsica és molt simple. Aquesta comarca, en pocs anys, ha aconseguit bastir un model institucional i de desenvolupament que té com a eixos la qualitat agroalimentària, turística i paisatgística. 

És un model que ens ha funcionat. A la comarca, hem passat de ben pocs cellers a tenir-ne més d’un centenar. D’unes poques cases de pagès a més d’una cinquantena. D’una oferta turística molt bàsica a una oferta turística de primer nivell. D’uns poquets restaurants, a una bona pila de restaurants de nivell… 

Comencem a ser una referència turística fins i tot fora de Catalunya. El sector oleícola ara també empeny per millorar i fer un salt endavant. Ens hem dotat d’una carta del paisatge, com a símbol d’excel·lència territorial. Optem a patrimoni mundial de la Unesco. Som la comarca catalana que més inversió capta dels plans Leader. 

I és així que, entre tots, i amb l’impuls decidit del Consell Comarcal del Priorat, hem aconseguit revertir el que, fa uns anys, semblava irreversible: la tendència regressiva del Priorat. 

Necessitem d’aquest model. Ens el creiem i entenem que hem de seguir-hi treballant perquè, més enllà de la riquesa de l’agricultura, el territori i el turisme, aquesta comarca no té res. El nostre PIB industrial està nou punts per sota de la mitjana catalana. 

Sabem que no és un moment fàcil, però el salt endavant que el Priorat ha fet els últims vint anys ens demana que no baixem la guàrdia. Que seguim treballant en la línia encetada en tots els sentits. I des d’aquest punt de vista, el Consell Comarcal del Priorat és una institució fonamental en una comarca on només hi ha dos pobles que tinguin més de 1.000 habitants i on, sovint, fa falta que hi hagi qui estira del carro, planifiqui conjuntament, dinamitzi i arribi allà on no poden arribar, pel seu compte, petits municipis que, cada dia que passa, veuen com la seva feina es complica més i més. 

No podem baixar la guàrdia i arriscar-nos a fer passos enrera. Ens cal suport i complicitat. Ens cal sentir que, darrera nostre, hi tenim un Govern que també creu fermament que els prioratins anem pel bon camí i que el Consell Comarcal del Priorat té sentit. Jo no en tinc cap dubte. Té tant o més sentit que quan els consells comarcals van néixer ara fa 25 anys.