Joan Carles Garcia: “La prioritat del govern comarcal segueix sent el manteniment dels serveis bàsics i imprescindibles”

Joan Carles Garcia (PSC) és el president del Consell Comarcal del Priorat des del passat 25 de juliol, d’acord amb el pacte de govern signat fa dos anys i que, fins ara, ha mantingut a la presidència Cèsar López (FIC). En aquesta entrevista, Garcia fa un repàs a les prioritats de la seva acció de govern fins a final de legislatura.

Com planteja la presidència del Consell Comarcal en aquests dos anys que queden de mandat?

El meu serà un mandat de continuïtat, en el sentit que la prioritat seguirà sent el manteniment dels serveis bàsics i imprescindibles per a la comarca. En aquests moments, en què les administracions superiors miren d’on poden retallar, la gran feina que tenim les administracions locals i comarcals és fer-los entendre que en territoris petits i rurals com el nostre segons quines retallades tenen unes conseqüències molt més greus que en segons quins altres llocs.

Per exemple?

Si tu retalles línies de transport escolar, el que estàs fent és deixar la comarca sense transport públic general, cosa que en altres territoris no passa. En d’altres llocs, si tu treus línies escolars, les línies de transport regular existeixen. Aquí no.

Per tant, cal fer molta pedagogia...

En una administració petita com la nostra, avui dia, sovint la gent no és conscient que has de perdre molt temps i moltes energies en intentar aturar els cops que et van caient cada dia. Del que es tracta ara, la majoria de cops, és de mirar que la comarca no perdi serveis que hem considerat imprescindibles per a la normal activitat de molts col·lectius com són els escolars, els dependents, els emprenedors o aquells que travessen dificultats difícils de superar... I això no és incompatible amb tenir una visió estratègica a llarg termini.

En quin sentit?

Vull dir que tots plegats hem de ser plenament conscients del nostre potencial com a comarca tant en l’àrea de l’agroindústria (amb el vi i el oli com a productes estrella) com en el sector turístic, que tothom considera una peça clau per sortir del malpàs en què ens trobem com a societat. I tot això en un territori on comptem amb un medi ambient i un paisatge impressionants que també ens han fet ser capdavanters en molts aspectes. Això no ho podem perdre de vista.

És el model de desenvolupament dels últims 25 anys...

I és que potser no cal que li donem més voltes. Aquesta és la nostra riquesa. És això el que hem de saber  defensar i seguir potenciant, el que hem de mirar que no se’ns espatlli. Perquè el nostre és un model de desenvolupament comarcal sostenible, que avança a la velocitat que ens permet cada moment però que té la direcció ben orientada i ferma. Hem de tenir-ho clar i no badar. Altres cants de sirena anteriors ben poca riquesa ens van aportar. Hem de tenir memòria.   

Però això com es plasma en el dia a dia? En política turística, per exemple?

És evident que ara no podríem sostenir un pla de foment de turisme com el que vam impulsar des de la institució fa uns anys i que ha suposat una gran inversió a la comarca i un gran esforç pel Consell. Però això no vol dir que des de la institució no tinguem clar que el turisme és una peça fonamental en el desenvolupament d’aquesta comarca i que, per tant, ens esforçarem a treballar-hi. Ara mateix, per exemple, mantenim oberta l’oficina d’atenció turística, conservem la xarxa de camins neta i, alhora, ja estem treballant una proposta turística comarcal que volem posar damunt la taula de la Diputació de Tarragona. 

Tenim aprovada la Carta del Paisatge. Quin és el següent pas?

Hi ha d’haver següent pas, és evident. Però tampoc hem de perdre de vista que tot el camí que hem recorregut fins aquí ens ha fet guanyar moltíssim pel que fa a conscienciació ciutadana sobre el valor del nostre paisatge. Això ja no ens ho treu ningú. Això és una riquesa de primer ordre que, més enllà de la preservació del paisatge, atorga valor als productes turístics i agraris del territori. No és tan sols una qüestió de respecte mediambiental i natural, és també una qüestió de desenvolupament econòmic. 

I el següent pas?

La idea és que al setembre es posi en marxa la comissió que ha de fer el seguiment dels compromissos que els signants de la Carta van adoptar. Aquest és el punt d’inici, imprescindible per què la Carta del Paisatge prengui tot el seu sentit... No es tracta de fer grans obres i intervencions, sinó que tothom acabi sent conscient que qualsevol obra, per petita que sigui, aporta un plus al conjunt del territori si respecta uns certs criteris de qualitat paisatgística. Tot suma: la construcció d’una casa, la rehabilitació d’una font, la reforma d’una caseta de tros... Aquest és el camí.

A tot això, hi ha l’amenaça de la línia d’alta tensió. Com ho veu?

Amb molta preocupació. Perquè la línia d’alta tensió que es planteja afecta directament el model de desenvolupament que s’ha posat en marxa a la comarca durant les últims dècades. Això és evident. Però hi ha altres raons per estar-hi en contra.

Com ara?

No té sentit que els últims vint anys haguem estat invertint una gran quantitat de diners públics fomentant un model de desenvolupament rural com el que ara tenim i que, de sobte, ara es vulgui impulsar un projecte que entra en conflicte amb la inversió pública milionària que has fet amb diners arribats d’Europa, de ls plans Leader, de la Generalitat, de l’Estat. Això no és normal. És no donar coherència a la despesa dels diners públics, que són de tots.

Quina ha de ser la relació del Consell amb els municipis?

El Consell, com fins ara, ha de seguir estant al costat dels municipis. Treballant colze a colze i cooperant, com fem amb la recollida de residus, amb l’assistència tècnica o amb el transport escolar. Però també hi ha molta feina a fer al costat dels ajuntaments que tenen problemes d’abastament d’aigua, fer el  seguiment de la posada en marxa de les depuradores municipals, estar molt alerta sobre les afectacions del pla de restitució del pantà de Flix i les seves repercussions a la comarca, etc... Els consells són essencials en comarques com la nostra.

El Consell com la casa gran dels ajuntaments?

Ho és, en certa manera. Els Consells Comarcals són instruments de suport fonamentals per als ajuntaments, en totes aquelles àrees on sovint els ajuntaments no poden arribar, per raons d’economia d’escala... Més enllà de la sorollada que sovint hi ha al voltant dels consells comarcals, tots sabem que sense el Consell Comarcal del Priorat hi ha competències i serveis que no podríem estar prestant amb la mateixa qualitat i proximitat en els nostres municipis. 

Serveis que són bàsics...

És clar que sí. I això és molt important perquè mantenir els serveis adients en tot el territori és fonamental, i més encara en una comarcal rural, de petits municipis i dispersa geogràficament com és la nostra. És una feina que és vital per la fixació de les persones a la comarca i en el món rural i que, en conseqüència, és una feina transcendent per l’equilibri territorial del país.