“La cooperació municipal té tot el sentit del món en una comarca de 23 municipis on la població supera per ben poc els 10 mil habitants”, afirma el vicepresident del Consell Comarcal del Priorat, Joan Carles Garcia, en un article d’opinió publicat en el Diari de Tarragona. En opinió de Garcia, el Consell Comarcal és, des de fa anys, un instrument institucional idoni de primer ordre que permet cooperar als municipis i mancomunar serveis. Llegeix l'article.

La necessària cooperació municipal

JOAN CARLES GARCIA
VICEPRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL PRIORAT

D’un temps cap aquí, arran de la crisi, tothom parla de la necessitat de mancomunar serveis. La mancomunació, es proclama, ha de ser una de les gran taules de salvació de l’Administració i, molt especialment, dels ajuntaments. N’hi ha que, en comptes de mancomunació, prefereixen parlar de cooperació entre institucions. 

Se li digui com se li digui, l’objectiu seria sempre el mateix: fomentar l’estalvi de recursos i millorar l’eficiència dels serveis. És així que hem de resistir a partir d’ara, se’ns repeteix.

Sovint, s’oblida, però, que aquesta solució que ens reclama la crisi ja fa temps que s’aplica i en comarques petites  –com és el cas del Priorat– la col·laboració institucional fa anys que funciona i, a sobre, és clau per a la prestació de segons quins serveis que, d’altra manera, seria del tot impossible que puguessin prestar els municipis més petits.

Una bona mostra d’aquesta cooperació entre institucions és la prestació de serveis tècnics als municipis. En una comarca com el Priorat, on la majoria de poblacions no passa del miler d’habitants, no tindria sentit i seria insostenible que cada ajuntament hagués de tenir, per exemple, el seu propi arquitecte municipal. 

Així doncs, el que s’ha fet tota la vida és que aquests ajuntaments petits tenen a la seva disposició els serveis supramunicipals del Consell Comarcal del Priorat, que és el que acaba prestant aquest servei tècnic especialitzat. 

Aquesta és tan sols una mostra del que passa en comarques rurals com el Priorat, on fa anys que el Consell Comarcal disposa d’un Servei d’Assistència i Cooperació Municipal, que s’encarrega precisament d’això: de la cooperació i assistència als municipis.

De la mateixa manera, podríem posar sobre la taula com la cooperació i la delegació de competències municipals en el Consell fa possible l’assessorament ecònomic i jurídico administratiu, la prestació de serveis socials a totes les localitats o, fins i tot, la recollida d’escombreries conjunta a tota la comarca. 

La cooperació municipal –i per això fa anys que hi treballem– té tot el sentit del món en una comarca de 23 municipis on la població supera per ben poc els 10 mil habitants. I fins i tot té sentit que mirem d’anar més enllà. 

El que vull dir, en definitiva, és que en comarques com el Priorat, l’instrument institucional que permet cooperar als municipis i mancomunar serveis fa una pila d’anys que està operatiu, i no és cap altre que el Consell Comarcal, sense que això hagi de representar (com no ho ha representat fins ara) cap pèrdua de competències per part dels ajuntaments. 

Potser els consells tindran poc sentit en comarques grans com el Barcelonés –jo no sóc qui per dir-ho–, però els Consells Comarcals són una fórmula supramunicipal necessària i vàlida en comarques rurals i de pobles petits, de cara a prestar serveis que, d’altra manera, seria caríssim mantenir o no hi hauria manera de finançar. I això es fa encara més evident a dia d’avui, quan la crisi econòmica ofega els ajuntaments i el marc legal s’ha fet tan complex i exigent que, de vegades, es fa difícil de sostenir. 

En essència, potser allò que no hauríem de perdre de vista és que el territori de Catalunya no és un bloc monolític, sinó que presenta realitats ben diverses que, sovint, a l’hora de buscar solucions a la crisi econòmica i administrativa, també requereixen de fórmules que no tenen per què ser idèntiques, úniques i fixes. I de vegades, potser no cal tant que pensem nous remeis com que mirem de treure profit dels instruments que, fa uns quants anys, ja vam ser capaços d’instituir.