Fomentar l’ús del català i guanyar parlants en tots els àmbits, objectius del CNL de l’Àrea de Reus

Durant el 2024 el Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l’Àrea de Reus Miquel Ventura, seguint el Pla general d’actuació 2024-2025 del Consorci per a la Normalització Lingüística, ha posat èmfasi en la incorporació a l’ús del català dels nous parlants i en el foment de l’ús en general.

En aquest sentit ha treballat per incrementar la connexió entre les activitats d’aprenentatge i les xarxes de socialització a fi de guanyar parlants efectius del català i ha incidit en sectors com el comerç o l’Administració.

Segons Daniel Recasens, president del Consell del CNL, “és important fer conèixer aquests objectius per visibilitzar que el CNL duu a terme moltes tasques i va molt més enllà de fer cursos de català per a adults, la seva activitat més coneguda.

Anna Saperas, directora del CNL, ha fet un repàs de l’activitat de 2024 i ha desgranat les moltes feines que ha dut a terme l’equip del CNL per fomentar l’ús del català i guanyar parlants diversos sectors.

Sector comercial

El CNL ha visitat 57 comerços regentats per persones estrangeres, els ha ofert els seus serveis de formació i assessorament i en 16 hi ha impartit, in situ, les sessions de llengua del programa “Comerços aprenents” (Reus, Cambrils i Riudoms) per sensibilitzar-los i millorar així la seva disponibilitat lingüística i facilitar que puguin atendre en català la seva clientela catalanoparlant.

També ha fet visites a 100 comerços en general (Cambrils, la Morera de Montsant, Porrera i Poboleda) als quals ha ofert la revisió de textos gratuïta, ha informat de la legislació lingüística que els afecta (retolació, atenció al públic...) i els ha ofert formar part de la xarxa de més de 300 establiments col·laboradors en el Voluntariat per la llengua (VxL) o adherir-se a la campanya Totjoc si eren d’aquest sector (20 establiments de Reus, Cambrils, Falset i altre municipis del Baix Camp).

Les botigues adherides al VxL han permès pràctiques lingüístiques d’alumnes del nivell bàsic fora de l’aula (Reus, Cambrils, l’Hospitalet de l’Infant i Falset).
A més, i en el marc del Pla Ofercat, més de 40 assistents van participar a la 6a jornada “A Reus fem comerç” dedicada a la llengua i impulsada per l’Agència Reus Promoció de l’Ajuntament de Reus, amb ponències del CNL i de l’Agència Catalana del Consum.

Una any més ha publicat 6 números del butlletí electrònic Cinc cèntims de llengua, amb 861 subscriptors.

Encara dins el sector socioeconòmic, el CNL ha impartit 4 sessions informatives i de sensibilització a 47 emprenedors (de la Regidoria d’Empresa de Reus i de l’Escuela de Emprendimiento).

Administració

Per acompanyar els ens locals o el sector de la salut en l’adopció plena del català com a llengua de treball, el CNL ha dut a terme 10 sessions de sensibilització amb 128 assistents (Reus, Falset i Montbrió) perquè el català esdevingui la llengua habitual i prioritària d’atenció a la ciutadania i els nous parlants trobin en ajuntaments, consells comarcals o centres sanitaris un espai segur per practicar el català que estan aprenent.

També s’ha participat en el treball conjunt amb la Regidoria de Cultura i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus (per exemple amb la convocatòria del 12è Premi d’Idees per Promoure l’Ús del Català) i amb el Pla d’actuacions per la llengua amb els ajuntaments que l’han signat (Reus, Cambrils, Falset, Montbrió i Botarell) i amb Política Lingüística, que n’ha estat l’impulsor.

El CNL ha impartit 2 tallers de llenguatge no sexista per a 23 treballadors de l’IMFE-Mas Carandell i ha dut a terme 4 plans d’autonomia lingüística a personal de l’Ajuntament de Reus, Cambrils, Riudecanyes i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.

Finalment, ha administrat 287 proves de català en 103 processos de selecció de l’administració local a fi de garantir que el personal contractat té el nivell adequat per desenvolupar les seves tasques en català.

 

Aprenentatge formal i no formal i cohesió social

El CNL de l’Àrea de Reus Miquel Ventura ha organitzat el 2024 un total de 149 cursos (entre els quals en destaquen 94 de nivell inicial o bàsic) amb 3.243 inscrits. Un 81% de l‘alumnat ha nascut a l’estranger, un 10 % a la resta de l’Estat i un 9% a Catalunya.

Amb aquests cursos es pretén facilitar l’accés a la llengua a les persones nouvingudes amb un enfocament comunicatiu per tasques, orientat a l’ús.  El Consorci entén que estendre el coneixement i l’ús del català entre la població nouvinguda contribueix a un ple desenvolupament d’aquests nous catalans i a la cohesió social. Els coneixements que van adquirint avancen paral·lelament  amb experiències tutelades, com les 721 pràctiques lingüístiques que segons el nivell han fet en establiments col·laboradors del VxL, en equipaments municipals o en entitats d’acompanyament, perquè també coneguin el teixit associatiu,  i amb reptes lingüístics.

Així, el 2024 les activitats de sensibilització lingüística que lliguen l’aprenentatge amb l’ús de la llengua s’han experimentat ja en 38 cursos i han tingut 676 participants.

També dins  l’aprenentatge no formal s’han creat 380 parelles lingüístiques (335 presencials i 45 virtuals) del programa Voluntariat per la llengua, i s’han organitzat 12 activitats del Xalem amb 389 inscrits amb l’objectiu de potenciar l’ús del català fora de l’aula entre les persones que l’estan aprenent.  Cal destacar que el 95% de les persones que hi han participat afirmen que, després de l’activitat, s’animaran a parlar molt o bastant més en català.

Difusió de l’activitat del CNL

El CNL de l’Àrea de Reus Miquel Ventura difon la llengua i la seva activitat per mitjà de la Falca, el butlletí electrònic que publica 3 vegades a l’any i que té 5.199 subscriptors, o amb els 48 programes de ràdio que ha emès amb Ràdio Cambrils, Ràdio la Selva, Ràdio l’Hospitalet de l’Infant i Ràdio Falset.

També per mitjà dels seus comptes a les xarxes socials, que sumen 5.847 seguidors.

Daniel Recasens fa una valoració molt positiva d’aquestes dades: “És evident que el CNL no arriba a tot arreu, però treballa al màxim amb un equip compromès, i les xifres presentades així ho demostren, per aconseguir que el català continuï sent la llengua principal i una llengua útil a Catalunya.

Per això de cara al 2025 el CNL té previst continuar en aquesta línia i incloure en tots els cursos activitats de sensibilització lingüística,  integrar-hi les activitats del Xalem i incrementar les pràctiques i els reptes lingüístiques en gairebé tots els nivells. I també continuar amb la sensibilització lingüística d’administracions, àmbit de la salut, àmbit esportiu o del lleure”.

I a més, el CNL treballa en xarxa amb molts altres agents (Regidoria de Cultura i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus, ajuntaments, consells comarcals, Pla Educatiu d’Entorn, comissions d’acolliment lingüístic, Taula pel català, Correllengua, etc.) per aconseguir multiplicar l’efecte de les iniciatives que impulsen de totes aquestes organitzacions.

President i directora del CNL també han volgut  aprofitar aquesta roda de premsa per agrair el suport de comerços, entitats i voluntaris lingüístics que fan costat al CNL en les seves propostes.


 
 

Consorci per a la Normalització Lingüística  

El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) és una administració pública creada el 1989 per la Generalitat de Catalunya, 19 ajuntaments i la Diputació de Girona. Actualment està format per 136 administracions públiques i disposa d’una xarxa territorial de 22 centres de normalització lingüística i més de 140 punts de servei. El CPNL està adscrit a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, per mitjà de la Secretaria de Política Lingüística. 
 
L’objectiu central del CPNL és facilitar a la població adulta l’accés al coneixement del català i afavorir-ne l’ús. El treball en xarxa i el compromís dels diferents ens que en formen part, i de les institucions que hi col·laboren, fan del CPNL un agent clau per a la vertebració i la cohesió social del país. 

Febrer de 2025